La volta al món en quaranta dies

Pocs llibres clàssics han inspirat tantes pel·lícules, sèries o adaptacions com La volta al món en vuitanta dies. En aquest cas, Oriol Canosa recupera força elements de l’obra de Jules Verne i els porta a l’actualitat; d’aquí també la reducció del temps del viatge a la meitat. En la història que ens ocupa, una científica crea un sistema de generació d’energia solar tan bo que permet moure un camió de gran tonatge. La seva filla adolescent, l’Amàlia, ha d’acompanyar l’àvia, que conduirà el camió fins al ferri que el portarà de Lisboa a Nova York, on els espera la científica per presentar el seu invent. Però perden el vaixell i es veuran obligades a fer la volta al món per terra i en sentit contrari. Els acompanyarà una veïna gran amiga de l’àvia i totes tres viuran mil aventures i entrebancs per mirar d’arribar a temps a la presentació.

Oriol Canosa és un autor prolífic que dins del camp de la literatura infantil i juvenil és capaç d’explicar històries per a edats força diferents i amb gèneres també diversos. La volta al món en quaranta dies reuneix els ingredients que solen formar part de la seva obra, una bona dosi d’aventures narrades a un ritme vertiginós i salpebrades amb molt d’humor. Així, en el seu camí les protagonistes trobaran lladres simpàtics, un os ferotge i golafre o helicòpters transportadors de camions, entre altres personatges i situacions estrambòtics. A diferència del referent clàssic de Verne, aquí els personatges protagonistes són tots dones, i a més emprenedores, vitals i divertidíssimes. Per tot plegat ens trobem amb una història del tot recomanable, tot i que hi hagi elements que no acabin d’encaixar, com el fet que l’Amàlia no avisi la seva mare del canvi de plans de viatge, o que la mare no li truqui durant quaranta dies, fet estrany si tenim present que l’obra se situa en una època actual en què els mòbils estan ben presents.