L’Agapita, en Berenguer i en Wenceslau: De què rieu?

Tot i que el text d’aquest llibre es pot llegir separadament de les il·lustracions, i per tant no podem arribar a dir-ne àlbum, aquesta obra val per la manera com estan fetes. El text planteja amb certa ironia les contradiccions del riure humà. Qui se n’estranya és en Wenceslau, un extraterrestre amb pinta de robot que ha d’enviar informes sobre la humanitat al seu planeta. I els qui l’informen són un parell de germans que es peten de riure quan diuen cul o pet. Tot i que des de ben petits els infants troben en aquests mots la font de les rialles, és potser a partir de més grandets que copsaran totes les insinuacions i troballes de les imatges, plenes d’astúcia, fetes amb innovadors collages digitals. És una edició molt bonica des de la coberta fins a la tipografia, des de les guardes fins a les quasi vinyetes, que delata la passió de l’editora per obrir camins nous.