L’Agustí i la Martina

Òpera prima de la soprano Olga Miracle, que s’atreveix a endinsar-se en la literatura infantil amb un relat més proper a tractats de bona conducta que a contes infantils actuals. Un exemple clar que quan els mis-satges pedagògics i doctrinals sobresurten en excés, la història del conte se’n ressent.
A l’igual que en les històries de sants de la tradició catòlica, a la Martina se li apareix una «estrelleta» que la ve a buscar per iniciar un viatge. Com si es tractés d’una al·legoria de la humanitat, visitarà tres indrets: on les persones porten benes als ulls; on les persones porten taps a les orelles; i la terra dels qui no tenen direcció. Tot plegat li servirà per tornar-se més sàvia i ajudar el seu marit que està malalt.
Un llibre amb mancances i excessos: poca consistència en l’argument i la trama, que no acaba de quadrar, li falta intriga. En canvi, s’excedeix en el to alliçonador amb una història ingènua i personatges arquetípics, poc consistents (per exemple, l’Agustí que, de tan bo, avor-reix).
Potser l’objectiu del llibre només sigui treballar els valors a l’escola i sensibilitzar els infants.