L’Albert i els coloms missatgers.

L’Albert està a punt de fer deu anys i el regal que més desitja és un mòbil. L’avi sembla prou convençut, però finalment li regala dos ous de colom missatger.
Aquest és el punt de partida, i l’excusa, per fer un petit tractat de la cura, cria i ensinistrament dels coloms missatgers. No hi ha pràcticament història. Infants que van amunt i avall a la recerca de tot el que necessiten per tenir cura dels coloms. Només al final hi ha un petit punt d’emoció que, en realitat, serveix a l’autora per demostrar que a l’hora de la veritat els coloms missatgers són més eficaços que els mòbils.
El llibre està ben escrit i ben documentat. Hi ha ofici. I, a més, tal com explica l’autora al final, s’hi percep la seva vinculació afectiva a l’activitat columbòfila. L’Albert i els coloms missatgers no fa cap aportació especial a la literatura per a infants, però sí que obre les portes amb eficàcia a una activitat ben desconeguda per la majoria dels lectors.