L’Albert i l’enigma de l’ou daurat

Roc Olivé ja havia escrit llibres divulgatius sobre dinosaures. Per a la seva primera novel·la ha partit de textos teatrals propis per construir una trama en què aquests entranyables éssers prehistòrics són protagonistes. Així, a l’inici de cada capítol trobem una referència científica a una espècie diferent. Olivé situa la història en una escola a la qual assisteixen alumnes acompanyats dels seus dinosaures bessons, amb els quals comparteixen ofici i aprenen a establir-hi una comunicació molt especial. El protagonista, l’Albert, fa una colla d’amics, amb els quals ha d’enfrontar-se als busca-raons de torn i ha de descobrir una conxorxa que té a veure amb una antiga llegenda. 

D’entrada, l’obra traspua passió pels dinosaures. Però aquest valor suposa alhora una mancança que té a veure amb el gènere d’aventures al qual pertany. Els primers capítols estan dedicats a  presentar un nombre important de  personatges i a recrear una atmosfera que en força moments recorda les primeres novel·les de la sèrie de Harry Potter. L’autor ha tingut l’encert de fer un quadre de personatges (humans i dinosaures) a l’apèndix perquè ningú es perdi, però tot plegat fa que la trama tardi a tenir ritme i no arribem fins al rovell de l’ou de la història, mai millor dit, fins a la pàgina 186, quan apareix la primera referència directa a l’enigma de l’ou daurat. Per altra banda, a la contraportada s’indica que la novel·la s’adreça a lectors més grans de dotze anys, tot i que pel to i les relacions entre els personatges la veiem més adequada per a lectors una mica més joves.   

Per tot plegat estem segurs que els nois i noies s’ho passaran bé amb aquesta història entretinguda i empatitzaran amb uns personatges simpàtics, divertits i benintencionats.