L’Aleix, el peix

Territori Verd és una nova col·lecció que vol desenvolupar en els xiquets la consciència ecològica. El problema, pel que es pot observar en els primers títols, és que no es defineix com un material pedagògic estricte, sinó que vol fusionar didactisme amb creació literària i plàstica. El resultat té poc valor artístic: els contes a penes si ho són, perquè la moralitat pesa tant que ofega l’anècdota, i les il·lustracions —en el deixant de Disney— tampoc no aspiren a trencar cap motlle. En Sebastià, el tucà i L’Aleix, el peix tenen una estructura quasi idèntica: un animal que viu en harmonia amb l’entorn presenta els seus «amics»; de seguida una adversitat, generalment causada pels humans, trenca —o està a punt de fer-ho— aquesta pau idíl·lica; per descomptat, tot es resol feliçment i l’ordre «natural» és restaurat de seguida. La història es complementa amb unes pàgines amb fotografies i dades sobre les espècies del conte. Potser hauria estat més encertat elaborar una sèrie exclusivament divulgativa sobre animals i medi ambient i relacionar-la amb la literatura a través de la tradició popular —incloent-hi, per exemple, llegendes, dites o cançons sud-americanes al voltant del tucà— i amb l’art amb reproduccions de gravats, pintures o escultures dels espècimens. A més, s’hauria de prestar una cura especial al rigor de les informacions –esmentant, per exemple, la font i la data–, perquè si no es pot transmetre una visió esbiaixada dels temes: com és possible que un llibre que alerta sobre la destrucció dels oceans ometi que una de les principals causes n’és l’explotació pesquera?