L’Àlex i allò que no es veu

Amb una prosa clara i precisa, Lolita Bosch narra la voluntat d’un nen de lluitar contra la malaltia que afecta la seva mare. L’autora sap captar i treballar bé la interpretació que el nen fa del seu entorn i la manera com viu la malaltia. Com que per a ell la malaltia és una cosa invisible, la seva lluita se centra a trobar la manera d’apropar-s’hi i lluitar-hi.
L’estil és molt clar i proper, i la delicadesa i subtilitat amb què narra la situació són molt acurades i coherents al llarg de l’obra, ideal per a les edats a les quals s’adreça. En cap moment, l’autora ni els protagonistes diuen les coses pel seu nom, tot és tractat d’una manera metafòrica. És interessant el paper del narrador que es posa en tot moment al nivell del protagonista, tot narrant delicadament les accions, però escoltant i esperant les sorprenents reaccions del protagonista.
Una proposta original, secundada per l’edició i per les il·lustracions que saben captar i transmetre els sentiments dels protagonistes.