L’Àlex i en Gandhi al Brasil

Com a exemplar d’una col·lecció que té per objectiu posar de manifest les desigualtats socials, ja abans de llegir-lo, sabem que es tracta d’un llibre-denúncia. Un cop llegit, sabem també que descriu d’una manera creïble l’ambient del país (diferent en cada número), alhora que segueix la pauta de les novel·les de colles amb gos que passen aventures. Aquí, però, no és la colla qui fa la recerca, sinó que la detectiva és «l’enemic». Una altra diferència amb els referents és que el gos… parla! Lluny de ser estereotips, els personatges tenen uns matisos que els fan interessants (s’equivoquen, s’enfaden, tenen por). L’estructura és àgil, gràcies a l’alternança de l’estil col·loquial del protagonista, que se’ns adreça en primera persona, amb l’objectivitat dels informes que Frida envia als pares de l’Àlex. Per cert, a través dels informes podem aprendre com és la feina dels detectius i, a més, inclouen comentaris sobre la injustícia.
Les il·lustracions, en blanc i negre, són abundants, expressives i detallistes. Sembla que autora i il·lustrador han arribat a una entesa perfecta, i aconsegueixen una novel·la d’aventures amb consciència social, que diverteix tant com fa reflexionar.