Lalluna.com.

Care Santos ha agafat el clàssic de Rostand i l’ha traslladat a l’actualitat. Ha canviat Cyrano de Bergerac per Cira —una adolescent nassarruda i malca-rada—, les cartes d’amor per correus electrònics, l’escena del balcó per una conversa a través de l’interfon i la guerra que mata l’enamorat per un accident mortal de fly-surf.
Després d’una primera escena desconcertant però amb molta grapa, la novel·la s’estructura en capítols curts que, o bé són correus electrònics entre els enamorats o intervencions en primera persona dels diferents personatges que van descabdellant la història. El resultat és un text desenfadat i amb certa gràcia, tot i que en algun moment, tenint en compte que ja coneixem el referent clàssic, potser s’allargassa una mica i es repeteix.
I afegir també que, al final de la novel·la, a una li queda la frívola sensació que la mort de l’enamorada era important per a l’argument però no massa traumàtica per a ningú.