L’altra mirada

VII Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado.
Allò que, llegint els dos primers contes, sembla un recull d’històries de ciència ficció –la mort s’apareix en forma de jove de vint anys, un home travessa l’espill de sa casa i es troba amb la versió en dona d’ell mateix– deriva, a partir del tercer relat, cap al costumisme: «El monument» i «La partida del Formatgero» recreen la vida en una localitat valenciana de províncies als anys cinquanta; «Contradictoris com som» i «La xica 10» s’aproximen, des de diferents perspectives, a la discriminació de gènere: el primer se salva del pamflet pel contrapunt irònic del final; el segon, de plantejament acurat, es dilueix en un tancament anodí. L’element fabulós es reprès a «El cirerer de Benadressa» –en el qual un home s’enamora d’un arbre que acaba parlant-li– i en «Era ella», que tanca el conjunt amb la reaparició de la jove mort presentada en l’obertura. En general, les narracions fluixegen per un excés d’explicacions –suggeriments i sarcasmes posteriorment explicitats que perden la força– i d’arguments, en ocasions, previsibles; el millor, la sornegueria d’algunes escenes i la representació caricaturesca de l’ambient reclòs i sòrdid de la postguerra.