L’Andreu i el mirall de les ganyotes.

Com ja és habitual en Màrquez, la vida quotidiana d’un nen acaba convertint-se en una història fantàstica gràcies a un fet inesperat i dins la lògica de l’impossible. I és que un matí, el mirall del lavabo de l’Andreu decideix no tornar-li les ganyotes que ell li fa. Comença així una guerra entre els dos, escrita en present i centrada en els pensaments de l’Andreu que, després de tants malsdecaps, s’adona que la millor manera de solucionar els conflictes és dialogant.
El bon ritme de la història i la seva comicitat demanen una composició visual rica i unes imatges esbojarrades. I ho troba de la mà de Martí, que se centra en els personatges i, tot i voler emmarcar-los en una vinyeta a cada pàgina —com la imatge del mirall—, ells s’escapen, volten, es desproporcionen i, fins i tot, surten de la pàgina.
L’edició especial dins la col·lecció ajuda a enriquir l’obra que, tot i no ser innovadora, té prou ingredients per ser recomanada.