L’aneguet lleig

Els Contes d’en Bernat, el Gat, és una col·lecció per a prelectors, inscrita en un projecte educatiu que inclou altres materials escolars. Sovint, en aquest tipus de contes, el text té un valor funcional d’aprenentatge i el pes de la comprensió recau en la il·lustració. En aquest cas s’ha intentat treballar dibuix i text alhora, i trobem una bona relació de les il·lustracions amb un text pensat per ser llegit pel professorat mentre l’infant mira el conte (difícil de fer fora del context de l’aula i amb un únic llibre a les mans). Les frases que acompanyen les imatges s’acosten a les emprades en el text de lectura (ho han fet expressament?) i es caracteritzen per la brevetat però no per la transparència ni per la relació directa amb el dibuix. En L’aneguet lleig, tot i ser una història coneguda, s’evidencia una servitud de la imatge al text-guia de tal manera que una lectura individual pot arribar a ser confusa. Al marge d’això, Lluïsa Jover transmet en cada imatge els sentiments de marginació, de «no pertànyer», que sent el protagonista, i ho fa sense dramatismes però també sense concessions.