L’àngel de la son.

Breu relat seqüenciat en tres parts. A la primera, el desig del pare que el seu fill creixi fa que l’infant es torni tan gros que no càpiga a casa. L’ajut d’un àngel resoldrà el problema. A la segona, se’ns narren en to fantàstic les peripècies que haurà de passar la mare per arribar d’hora a casa i poder fer-li el petó de bona nit. La tercera, explica com el nen no s’adorm fins que no arriba l’àngel de la son muntat en un cavall blanc.
La narració persegueix un cert to poètic en les imatges que usa, en el plantejament narratiu i en el ritme i la cadència de les frases amb què es construeix el relat. Tanmateix, el lector té la sensació que l’anècdota s’allar-gassa innecessàriament, i que les tres parts no presenten gaire coherència entre elles.
Les il·lustracions de Gallardo recorden els dibuixos publicitaris o humorístics que sortien a la premsa en els anys cinquanta, tant per les línies com pels colors elegits, amb un aire suposem que volgudament demodé. No sempre la il·lustració concorda amb allò que explica el text. En conjunt, el llibre és desigual.