L’any de les abelles

Takatuka ho ha tornat a fer: tradueix novel·les insospitades, que destaquen entre una munió d’històries anodines destinades a lectors ja consolidats. Penso en l’indi d’Erna Sassen, però també en l’èxit de crítica que ha estat l’Amy d’Alan Gratz. En aquest cas, la protagonista és una noia de dotze anys a qui el seu avi llega un rusc d’abelles, una herència inesperada que no només canviarà la seva vida sinó també la de la seva família.

La Josy comparteix protagonisme amb les abelles, a qui l’autora alemanya Petra Postert atorga un narrador propi, distingit al llarg del text amb l’ús de la cursiva. Les trajectòries de la noia i dels insectes s’entrecreuen i s’influencien mútuament en aquesta estructura original en què els capítols, amb nom de mes, reforcen la idea del títol: L’any de les abelles.

La novel·la combina trets típics de les històries de creixement preadolescent –amb un pes important de les relacions entre adults i nens i entre les diferents generacions d’una família– amb descripcions d’observació de la natura i del comportament de les abelles. Malgrat que el còctel a alguns els pot semblar de mal digerir, la lectura resulta amena i fins i tot emocionant en determinants moments en què el ritme s’accelera, com ara davant del robatori de les abelles o quan part del rusc fuig –«s’eixamena», una paraula tan eufònica com desconeguda per mi fins ara.

L’autora mostra els ambients i els personatges, tant principals com secundaris, de manera molt vívida, amb uns diàlegs que, com la resta del text, flueixen gràcies a la bona traducció d’Anna Soler.

Completen la bona factura del llibre les delicades il·lustracions de Maria Girón, que malgrat que només apareixen a la coberta i en l’obertura de cada capítol, reforcen la idea que Takatuka es pren els lectors joves molt seriosament.