L’any del Gat

La literatura de Jaume Copons arriba amb facilitat al públic infantil i juvenil. Entenem que això es deu a l’ofici amb què proposa històries que atrapen i a les complicitats que teixeix amb els seus lectors a partir de contraposar amb claredat el món infantil amb el món adult. En el cas que ara ens ocupa, la diferència respecte dels seus treballs anteriors està en la selecció del protagonista que fa: no serà un individu sinó un grup escolar, una classe, i la novel·la té aquest personatge coral com a motor de l’acció.

La classe no és una classe qualsevol, sinó que és «la pitjor classe del món», tal com l’ha jutjada la Sílvia, que va ser mestra d’ells i que pensa, i diu a qui vulgui escoltar-la, que no hi ha res a fer amb el grup per disciplinar-lo i aconseguir que treballi. L’Anna, que és la mestra del curs actual, no pensa el mateix.

L’aparició d’un felí, un estrany gat amb un ull blau i un altre taronja, serà el que donarà a la classe l’oportunitat de trencar l’estigma que pesa sobre ells, i acabarà per donar la raó a l’Anna. Fer-se responsables de cuidar el gat durant tot un curs i confabular-se per poder dur endavant aquesta tasca contra totes les regles establertes transformarà el grup completament, i revertirà el judici que els condemnava. I això és el que es narra en aquesta novel·la de manera divertida, amb suspens, amb girs inesperats i que provoca en els lectors la mateixa complicitat que el gat ha generat entre els protagonistes.

Per agilitar la lectura i fer-la més accessible als lectors als quals es dirigeix, la novel·la s’organitza en 3 parts, es divideix en 30 capítols molt breus i intercala unes 15 il·lustracions a pàgina completa –obra d’Agustín Comotto, que ha destacat pel seu treball en el còmic– que afirmen el dinamisme, l’humor i l’aire d’ironia que la lectura del text ens regala.