L’arca de Noè.

El tema de l’arca de Noè i el diluvi universal ha estat sempre molt vinculat a la literatura infantil. Són moltes les adaptacions que s’han escrit i il·lustrat al llarg de la història (especialment en el món anglosaxó), de tal manera que ha esdevingut un conte popular més. Així, doncs, és especial-ment difícil fer una aportació realment innovadora d’aquest relat. La majoria de versions que es troben en el mercat actualment van adreçades a primers lectors i amb textos força similars. És en la il·lustració, on recau tot el pes de l’obra, i això marcarà la diferència respecte de les altres (si s’humanitzen o no els animals, com es representa la tempesta, com són Noè i la seva família…).
Els dibuixos de Salvà, amb un toc d’austeritat, segueixen molt bé el text i l’enriqueixen en la justa mesura, de tal manera que allò que no es diu amb paraules (tot i formar part del relat bíblic) es pot arribar a deduir a través de les imatges. És d’agrair el fet d’haver recuperat aquesta història des de la nostra tradició estètica.