L’aventura dels lemmings bojos.

Vet aquí un llibre com n’hi ha molts: sense cap interès. L’aven-tura dels lemmings bojos ens explica les aventuretes d’una nena d’onze anys, l’Emi, del seu amic Max, de la seva mare Serena i de dos altres amics, durant unes vacances a Noruega. La mare de la protagonista és periodista i aprofitant les vacances ha d’escriure un reportatge sobre els lemmings, uns rosegadors típics de la zona, que suposadament han embogit. Però és que, un cop allà, descobreixen que també els rens han embogit i van morint-se de mica en mica. Resultat: hi ha màfies que es dediquen a extirpar l’hipotàlem d’aquests animals per vendre’l a la indústria cosmètica.
Emmarcat en aquest ambient benestant i de cert nivell cultural en què l’autora acostuma a ambientar les seves històries, aquest text, que amb l’excusa d’una història sense transcen-dència pretén introduir «concep-tes seriosos i posicionaments ètics», resulta forçat i pedant.
Així doncs, amb un llenguatge tan i tan guai i unes actituds tan i tan fashion, no es pot dir que ens trobem davant d’un text que tingui el més mínim interès.