L’edat del bosc

A vegades hi ha excuses narratives que ens faciliten apropar-nos a coneixements molt concrets. En aquest cas, Charline Collette parteix de la celebració del sisè aniversari de l’Anna a casa dels avis, molt a prop del bosc, per compartir un passeig de descobertes silvestres. L’avi i la neta tenen l’encàrrec d’anar a buscar les mores que guarniran el pastís i recorren les senderes mentre dialoguen sobre les curiositats i la història del lloc.

L’avi respon a les qüestions que planteja l’Anna amb un vocabulari molt específic que enriqueix el text de l’àlbum. Parlen de les diferents espècies que habiten el bosc, de com s’autoregulen i com s’ha transformat l’indret al llarg de moltíssims anys. Inclús trobem arbres gairebé immortals que reneixen de la soca tallada amb nous brots. Resulta interessant observar com després que la parella s’endinsa entre els esbarzers es fan molt petits, semblen lil·liputencs que es mouen àgils entre la vegetació, un joc visual encertat per comparar la grandària de la natura amb la insignificança de l’ésser humà.

El format estret del llibre afavoreix algunes imatges per la verticalitat de les composicions, però a vegades sembla més un capritx estètic, sobretot quan l’ordre de lectura resulta confús en certes pàgines que es divideixen en dos o quatre fragments. Les il·lustracions ens remeten ràpidament, pel cromatisme i la temàtica, a l’anterior títol de l’autora, Bosc endins. L’equilibri entre la tríada del vermell, groc i blau, que es barreja amb total harmonia entre els verds d’aquarel·la i guaix, construeix uns paisatges vibrants i festius. Entre les bardisses sembla que podem olorar les fulles i la humitat del terreny. Veiem com s’enfosqueix l’escena i toca tornar a casa a celebrar aquest dia tan important per a l’Anna.