Leila

D’un temps ençà, algunes editorials aposten per una línia de llibres infantils pensats i creats per ser eines –força pautades– per treballar alguns temes específics. Podria ser el cas de Leila, que vol acostar els petits lectors a la diversitat ètnica. La Leila té sis anys, els cabells arrissats i la pell morena. Va néixer a Barcelona, però la seva mare és marroquina. En aquest àlbum infantil la coneixem a través d’escenes diverses, protagonitzades per ella, que estan enfocades a reflexionar sobre la qüestió racial. En un entorn sobretot escolar, en què els infants són els protagonistes, trobem, doncs, un seguit de situacions (no formen una història amb un fil conductor clar) sobre això: s’hi planteja l’ús de l’expressió «color de carn», el fet que la mare porti vel, la celebració del Ramadà i l’Eid, els costums en el menjar, entre d’altres. I amb les cartes (de la diferència) sobre la taula, la petita Leila s’encarrega d’aclarir-nos-ho tot. El punt d’inflexió, però, arriba quan un pare de l’escola té una actitud discriminatòria, a la qual el fill (amic de la Leila) reacciona d’una manera potser massa madura per la seva edat.

Tot i les indiscutibles bones intencions d’aquesta obra –i més encara en un context en què impera un discurs racista que cal abatre–, i sense oblidar el bon treball de dibuix de la il·lustradora, de vegades trobem a faltar llibres amb una història que permeti fer volar la imaginació; amb els valors que ens interessen, si voleu, però també està bé que els àlbums s’allunyin del que podria semblar un manual d’instruccions.