L’Èlia va de bòlit

Llorenç Capdevila, autor de novel·les, sovint de tema històric, per a adults i joves, canvia de lectors, registre i temàtica amb el conte de l’Èlia. La protagonista, una nena de quart de primària, es lleva un dia convertida en la seva gosseta, l’Espurna, i té l’oportunitat de veure la vida des d’una altra perspectiva. No és un plantejament original (recordem F. Anstey o Mary Rodgers), però tampoc ho pretén pas, l’autor. Es tracta d’un relat força personal, perquè la protagonista està inspirada en la seva filla i això li permet incloure situacions quotidianes que converteixen els lectors en còmplices: les mandres del matí, la lentitud a l’hora de menjar, una cangur per anar a l’escola, moltes extraescolars, la diada de Sant Jordi… El final és menys previsible del que es podia esperar, en la mesura que no es tracta de cap somni i l’Èlia no esdevé pas una nena perfecta després de l’experiència! És un text efectiu, correcte, amb un bon ritme, de lectura fluida, però no va més enllà. Les il·lustracions de Marta Biel donen vida i color al relat, corroboren una realitat fàcilment recognoscible per als lectors i ajuden a fer avançar la història.