L’encantador d’ossos

Després de l’èxit d’El lli-bre negre dels secrets, l’expectativa per aquest segon llibre (ara de color vermell) era molt alta. Tot i no ser una segona part, L’encantador d’ossos es presenta com a una novel-la contemporània en el temps i propera en l’espai, que comparteix personatges, to i ambientació macabra amb l’anterior.
Però Higgins es perd en la seva mateixa facilitat per crear personatges fascinants. El lector comença seguint en Pin, un jove que treballa en una funerària, però després apareix l’encantador d’ossos i la seva ajudant, que alhora roba esquelets i fa d’endevina. I al costat d’ells, l’assassí de la poma platejada, i el cadàver de l’oncle d’en Pin i la desaparició del seu pare. I un expert tirador de patates i una «fera» que viu al soterrani d’un bar…
Moltes imatges, molts personatges però que caldria ordenar, deixar reposar i guardar-ne algun al calaix. Un llibre suggeridor que malauradament no té un argument tan afinat com el de la història anterior. De fet, al final es dóna a entendre que hi haurà continuació, que justament lligarà el llibre negre amb el vermell.