L’Eneida.

«Observem els clàssics», recomanava Ana Díaz-Plaja en l’article «Les edats lectores, abans i ara» (Faristol, 71), quan comentava cinc qüestions a tenir en compte a l’hora de triar llibres per a xiquets. La versió per a infants de L’Eneida de Rosa Navarro conserva l’essència de l’original: un relat de guerra i aventures travessat per històries d’amor, gelosia i venjança; l’autora ha sabut mantenir alguns tocs macabres propis de les batalles cos a cos, així com la crueltat de déus i humans. De fet, aquest volum podria ser l’ocasió de presentar als nens personatges mitològics com Juno —muller de Júpiter i causant de les desgràcies d’Enees, l’heroi troià—, Venus i Vulcà, Mercuri, Iris i altres criatures mítiques com les harpies, els ciclops o les fúries.
Gran part del valor d’aquesta adaptació pertany a Francesc Rovira, perquè il·lustra sense aclaparar: les seues representacions traspuen un gran respecte per l’obra de Virgili des d’un estil propi que recorda, de vegades, el d’Uderzo, però més elegant; la distribució de les imatges és summament harmoniosa i no hi ha cap doble pàgina sense il·lustració, ni que siga un detall al començament del capítol. I una altra part del mèrit —gens menyspreable— correspon a Edebé per la idea de la col·lecció i per l’acurada factura editorial.