L’enigma de les endevinalles

Vet aquí un recull d’endevinalles presentat com un joc de pistes. Les protagonitzen una colla d’amics que intentaran resoldre-les amb diversos recursos. Al final, elaboren uns llistats que esdevenen els índexs alfabètics i temàtics. A aquest original plantejament s’afegeix l’atractiu de fer-hi participar el lector mitjançant preguntes directes (com en la narració tradicional) i espai per escriure’n la resposta (i «personalitzar» el llibre). La curta edat d’un dels personatges, així com la presentació en format d’àlbum i l’espai destinat a les il·lustracions semblen proposar que les autores han pensat també en els prelectors, però el vocabulari culte i la llargària de la narració desmenteixen aquesta impressió. A més de tenir afició a investigar, cal que l’infant sigui capaç de no perdre’s en l’alternança entre trama i endevinalles.
Possiblement el lector trobi massa simplistes les il·lustracions i lent el desenvolupament de l’acció.
La fusió entre recull d’endevinalles, novel·la de colla i àlbum il·lustrat resulta poc reeixida