L’enigma del vaixell Mary Celeste

Un grup d’estudiants de secundària són condemnats a prolongar la seva ja dura jornada lectiva amb unes classes de reforç. Però el que sembla una injustícia flagrant esdevé tot seguit un privilegi. I la tesi de fons és que resultats acadèmics i capacitats no han d’anar necessàriament en correlació. Aleshores, de la mà del professor Salvat, tots sis (quatre nois i dues noies) accedeixen a viatjar en el temps amb una finalitat: resoldre enigmes del passat. Hi ha cap manera més amena d’aprendre història, tecnologia, ciències…?

Aquest volum, el primer de la col·lecció La Colla del Segon Soterrani, presenta una innovació interessant, d’innegable origen televisiu: incloure l’inici de la següent aventura a les pàgines finals, un cop resoltes les incògnites relatives a un misteriós viatge de Nova York a Itàlia a finals del segle XIX.

L’aportació d’aquesta història al filó dels viatges en el temps, però, és més aviat minsa. S’insisteix en la premissa de no tocar res del passat ni interactuar-hi, habitual en el subgènere, però els nois s’ocupen d’una nena petita desemparada. I la llargada de la història amb prou feines ens permet fer-nos una idea esquemàtica del tarannà dels nois i noies. S’entén que aquesta qüestió es perfilarà a mesura que avanci la sèrie.

Hi ha altres detalls que no contribueixen a fer-ne un llibre reeixit. Hi apareixen incongruències, com per exemple que estudiants de reforç s’entenguin amb mariners nord-americans en anglès. O que les activitats extraescolars es prolonguin més enllà de l’horari previst sense la protesta immediata dels pares.

Per acabar, hi trobo a faltar una revisió lèxica acurada, ja que es fan servir expressions com «esclafar a riure» (sic) o «demés», i a vegades s’empra «escoltar» en comptes de «sentir».