L’enigma Perucho

Jordi Cervera signa L’enigma Perucho, novel·la distòpica que planteja un futur no gaire llunyà en el qual una versió moderna de l’imperi Otomà imposa la seva llei al món, després de destruir Europa. El poder es mesura amb col·leccions de llibres de cuina, ja que Mehmed X, el sultà, és qui en posseeix la col·lecció més extensa. Els protagonistes desembarquen a una Barcelona devastada per cercar un llibre molt especial signat per Joan Perucho, autor que esdevé el fil conductor de la novel·la. Tot i que l’editorial Bambú indica que és ciència-ficció (i «conservació del patrimoni cultural»), el gènere més adient per descriure la novel·la és aventura.

El bon ofici de l’autor és indiscutible; el ritme, l’estil i el desenvolupament són impecables. Per altra banda, és lloable l’esforç que ha fet Jordi Cervera per donar a conèixer i fer un homenatge a la figura de Joan Perucho, així com a altres figures i entitats relacionades amb la literatura catalana del segle XX.

Ara bé, la gran quantitat de temes que apareixen a la novel·la poden donar certa sensació d’excessiva barreja (és innegable que aquest fet li atorga originalitat): geopolítica, literatura, bibliofília, virus, llibres de cuina, monstres, guerrillers, arquitectura barcelonina… Aquest aspecte, afegit al poc desenvolupament dels protagonistes (en favor de l’argument, com ja és habitual en la novel·la juvenil), algunes incoherències en la trama i l’aparició d’una gran quantitat de personatges, poden causar confusió en la lectura de la novel·la.