L’entrenador de serps

En Jan, un nen que viu en una casa un xic aïllada, es fa el propòsit d’ensinistrar quatre serps en el difícil esport de la natació sincronitzada. Una tasca que li ocuparà el temps que passa entre que la seva mare l’avisa perquè s’ha de llevar per anar a escola i el moment en què es desperta de debò. Així doncs, la fantasia en la qual Mercè Masnou ens submergeix és, ni més ni menys, l’arxiconegut recurs d’un somni. I aquesta és la cirereta d’una novel·la que des d’un inici comença amb mal peu: el primer capítol no presenta el conflicte, de manera que el jove lector no sabrà què passa del cert. A continuació, entrem en un capítol on un joc literari de diferents veus embolica la trama fent difícil als joves lectors seguir qui parla i què succeeix. A més hi trobem deficiències, com quan el protagonista salva un grill de morir ofegat perquè se li han omplert els pulmons d’aigua, quan els insectes no tenen pulmons. I tot això per a lectors a partir de 8 anys, segons les indicacions de l’editorial. Una obra amb deficiències d’estructura, de contingut i de llenguatge que no diu gaire a favor de l’editorial, responsable última de l’edició.