Les aventures del jove Lupin

Arsène Lupin és un personatge clàssic de la literatura policíaca i sovint ha estat considerat l’equivalent a la literatura francesa del que ha suposat Sherlock Holmes per a la literatura anglesa. De les novel·les originals de Maurice Leblanc n’hi ha hagut adaptacions i versions molt diverses, especialment els darrers anys, a partir de l’èxit de la sèrie que s’ha fet del cèlebre cavaller-lladre. A casa nostra, Francesc Puigpelat va fer-hi una interessant aportació amb L’estrany cas del detectiu Arsène Lupin el 2021. Tot i ser anterior en el temps, ens arriben ara Les aventures del jove Lupin, traducció al català de la novel·la de l’autora italiana Marta Palazzesi. L’argument utilitza el recurs habitual en la literatura juvenil de pensar com hauria estat la joventut del personatge. En aquest cas, la història s’ambienta a l’Exposició Universal de París, el 1889. El jove Lupin és un orfe que malviu amb altres éssers marginals a la Forca, un barri degradat al cor de la ciutat. És considerat un heroi pels seus, ja que es dedica a fer petits robatoris, el botí dels quals reparteix entre els més necessitats. Un dia una parella de cosins que treballen al circ li encarreguen que busqui un germà d’un d’ells, desaparegut sense que la policia hi faci res. Amb la col·laboració del fill del cap de la policia, Lupin inicia una investigació en què es barregen segrestos, assassinats i robatoris de joies que apunten cap a un personatge enigmàtic, el doctor Moustache, que signa els seus crims amb un bigoti. Però, com en qualsevol bona novel·la policíaca, res no acaba sent el que sembla i hi ha més personatges involucrats, alguns de tan allunyats en el temps com la mateixa reina Maria Antonieta.

La trama comença amb una introducció a la vida i forma de ser del protagonista, i no és fins al capítol quatre que es plantegen els elements argumentals bàsics. Aquest recurs no hauria estat necessari, perquè de fet enmig de la trama central ja es van descabdellant amb encert altres aspectes biogràfics de Lupin. Però a partir d’aquest moment la novel·la té tots els elements clau d’una novel·la d’aventures i policíaca: un ritme trepidant, girs de guió sorprenents i amb sentit global i una investigació basada en els principis clàssics del gènere, els jocs de pistes i la deducció lògica. L’ambientació del París de l’època és plena de petits detalls que la fan identificable i que són un element que enriqueix la lectura per als joves. Per damunt de tot, però, cal situar el personatge central, que des de la primera persona narrativa ens explica una visió del món que resulta plenament vigent, ja que reivindica la justícia social amb una mirada crítica.

Ens trobem, per tant, amb una obra àgil, de lectura fàcil i plaent, i que és una bona porta d’entrada al gènere policíac i a l’obra de la qual és deutora, Les aventures d’Arsène Lupin, cavaller-lladre.