Les aventures extrabombàstiques de la Frederica Bladuliqui (i els perversos ximplumstímflins)

Vet aquí un relat d’allò més esbojarrat protagonitzat per la Frederica, una peculiar personeta de color vainilla, cabells verds brillants i amb la capacitat de volar. Tot comença quan encara és un nadó i apareix sobtadament al terrat de tres dones velles que viuen plegades, la Lola, la Tània i la Zuzú, que es converteixen en les seves mares. Al cap d’un temps, la Frederica es deixa endur pels seus impulsos i surt volant cel amunt. 
 
A partir d’aquí es veu immersa en una delirant aventura en què ocorren tot de fets hiperbòlics al voltant d’un imaginari ben divers i estrambòtic. Éssers diminuts i trapelles, extraterrestres amb plat volador o personatges històrics –com ara Amelia Earhart o Ernest Hemingway– protagonitzen la que és sens dubte una història original i imaginativa, però que pensem que pot resultar un xic embafadora.
 
I és que l’alt ritme del relat permet una lectura àgil, però dificulta pair els múltiples elements que s’hi posen en joc atzarosament. Si bé ja ens agrada l’atrevida aposta per una fantasia desbordant, trobem a faltar una certa lògica en l’esdevenir de la narració –per molt que el marc sigui completament il·lusori– que ens permeti endinsar-nos millor en l’univers proposat.
 
Dit això, Pol Galofre i Bel Olid han trobat el to adequat en un text ple de notes d’humor i tendresa; les il·lustracions de Màriam Ben-Arab hi encaixen bé i accentuen el to fantasiós i estrafolari de la història. El final obert amb interrogants deixa espai a futures aventures de la mateixa protagonista. 
 
En definitiva, creiem que l’obra pot ser vista com un exercici interessant d’explosió creativa, amb un imaginari prou llaminer, però a nosaltres ens ha faltat trobar més sentit a tot l’artifici, trobar-hi aquella grapa literària que sempre cerquem en la narrativa per a infants.