Les cartes d’Atenes

Estem davant d’una proposta poc comuna a la qual donem la benvinguda tant pel fons com per la forma. L’anècdota que genera el text és mínima, tot i que és un clàssic, i això ja ens està bé: un manuscrit llatí trobat (les cartes d’un patrici romà al seu nebot), del qual els autors serien merament els traductors. Al llarg d’onze cartes redactades en l’època del baix Imperi, l’oncle explica de manera entenedora conceptes clau, perfectament vigents, de la cultura grega. I parlar de la cultura grega és tant com fer-ho de la cultura occidental: el rol de la mitologia, la figura de l’heroi, el naixement de la literatura (èpica i tragèdia), el rol de la dona, el qüestionament de la realitat a partir de la filosofia…

Trobem molt encertada la tria de temàtiques, el to concís, però amè i sempre diàfan, així com alguna picada d’ullet: l’edat del destinatari és la mateixa que la del públic lector a qui es dirigeix el llibre en el segle XXI. I tot plegat havent deixat enrere l’exitosa sèrie televisiva Merlí, dins d’una col·lecció que vol ajudar a repensar el món que el jovent vol. I quin punt de partida millor que la saviesa grega per a temps d’incertesa, tal com consta en el subtítol d’aquest llibre?

Cal destacar, finalment, la doble autoria dels germans Ignacio i Alejandro Clará Planas, cineasta i professor, respectivament, així com la traducció de Jordi Vidal i Tubau.

ConeixementsHistòriaLlibres que experimenten amb la veu narrativa o el punt de vista