Les cendres del cavaller.

Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Novel·lar la vida de Joanot Martorell i fer-ho amb una llarga carta dirigida al seu amic Martí Joan de Galba és una tasca ben lloable. Però si a més ens desvetlla l’interès, com a lectors que som, per les formes de vida i el moment històric que envoltà l’autor de Tirant lo Blanc, així com les seves intrigues, facultats amatòries i altres singularitats, aleshores esdevé una tasca envejable. Vilaplana ens ofereix un relat ple de referències que permeten que el lector conegui —i es prepari per llegir— una de les obres cabdals de la nostra literatura. I és que l’autor ha sabut ressaltar els elements clau de la vida de Martorell i els constants paral·lelismes amb la seva obra. Perquè —i aquesta és una de les grans qualitats del llibre, la capacitat d’obrir interrogants en el lector—quant hi ha d’autobiogràfic en Tirant lo Blanc? És més interessant la vida de Martorell que la de Tirant? Si sou professors de literatura, no us la perdeu! I els altres, si voleu llegir Tirant lo Blanc, és aconsellable passar abans per Les cendres del cavaller.