Les confessions de Titus Burns

A causa del seu nom, en Titus arrossega les bromes dels companys des de primària, i tot i que amb els anys ha après a fer servir la intel·ligència per no fer evident el seu malestar, la seva autoestima no és la millor del món. Està penjat de la Raquel, però ni per un moment li passa pel cap que la noia es pugui fixar en ell. I ves per on…
Un text que, en clau de novel·la realista, es basa en els codis bàsics de la novel·la d’aventures que tantes vegades l’autor sosté que mantenen els clàssics del gènere, com ara Jules Verne de qui és un excel·lent traductor: herois (una Raquel amb idees clares i el coratge per tirar-les endavant) o en Titus Burns (intel·ligent, amb conviccions menys fermes però disposat a superar-se); dolents (un Lluïsma poca-solta sempre a punt de menystenir els altres); enfrontament de bàndols i conflicte a resoldre (tota la colla que no gosa fer front al líder perquè ni tan sols s’ho proposa, i l’enfrontament força corrent entre pares i fills); perills (l’accident que capgira el final de la història, perquè tot i que potser ara es pugui qualificar de quotidià, no li resta enjòlit i deixa el lector amb un pam de nas). Tot plegat sostingut per l’aprofundiment en les relacions i la psicologia humana, sense el qual aquell codi no seria possible.