Les encantades.

Llibre singular i divers. D’una banda, un pròleg dens i destinat a un lector força nodrit i molt interessat pel món de les rondalles. De l’altra, un glossari final i un llistat de modismes, locucions i frases fetes potser més pensat per ser utilitzat a classe. Enmig, una petita joia ben embolcallada: la història de les encantades «les nostres fades des de temps immemorial… unes donotes despullades que eixien la nit del ros a estendre la seua roba en els arbres i matolls… unes robes formades per uns fils d’or de valor incalculable… que alguns robaven… amb la mort com a recompensa si les encantades prenien els lladres…».
Cebrià, Telm i Joi són tres xicots que havien sentit en diverses ocasions la història de les encantades i, encuriosits, volen saber si és certa. Per aquest motiu viuran una aventura amb alguns moments trepidants, tot i sabent que altres joves havien intentat esbrinar el mateix i mai no tornaren. La rondalla és rica en detalls i més apta per ser escoltada —és clar— que no per ser llegida. Un llenguatge delicat, molt poètic i atractiu, fa que la lectura sigui d’interès.