Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa

Una visita al Mercat dels Encants de Barcelona és un festival per als sentits, però per al Lluc i la Rita, els protagonistes d’aquesta història, també és l’inici d’una estimulant investigació. En una botiga de vell, el Lluc se sent atret per una fotografia que li recorda vagament algun moment viscut. En estirar el fil de la curiositat i amb la col·laboració de la seva germana, va descobrint el fotògraf Anton Clarissa, que, abans de la Guerra Civil, havia iniciat una trajectòria prometedora.

Molist presenta el text desvelant-ne la gènesi: la inspiració li va arribar observant les suggeridores fotografies d’Antoni Arissa a l’exposició que li va dedicar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2014-2015). Aquest paratext emmarca la narració i esperona el lector —i els mediadors— a voler conèixer el fotògraf real i el seu llegat.

En la ficció, l’autor confecciona competentment una història que transcorre amb cadència i sense tensions. El fet que la Rita citi Marlowe per comparar el Lluc amb un bon investigador sembla poc apropiat per a la seva edat; en canvi, les ocurrents juguesques lingüístiques temperen la formalitat del registre dels correus entre el Lluc i el Bernat. Amb tot, Molist activa l’engranatge narratiu amb destresa per transmutar la por del Lluc, derivada tant d’un episodi d’infantesa com de les històries que ell i el Bernat inventaven a partir de velles fotografies, en una por molt més dolorosa: la de la repressió i el silenci col·lectiu durant la dictadura. És engrescador, també, el paral·lelisme entre la recuperació del record del Lluc amb relació a les fotografies i la recuperació de la memòria històrica.

Les reeixides il·lustracions de Feijoó alternen l’experiència dels nois amb la representació d’algunes de les fotografies d’Arissa que es van poder contemplar a la molt recomanable exposició que ja hem esmentat.