Les erugues

L’àvia Lutgarda descobreix un exèrcit d’erugues que envaeix el seu pi i decideix lluitar-hi. Contracta el professor Kaufmann, un expert que s’enfrontarà a la plaga amb diversos mitjans. La història està ben narrada, amb una estructura sòlida i una gran claredat expositiva. Així mateix, l’estil és d’una correcció notable, amb tocs d’humor, i el vocabulari és acurat.
Algunes il·lustracions ens situen en l’espai narratiu amb un fons acolorit i detallat. D’altres, amb encert, emergeixen de la pàgina en blanc, intercalades en el text o bé sobreposant-s’hi: són les més interessants per la força i expressivitat, això sí, l’àvia o la papallona resulten sovint una mica agressives en contraposició amb el professor. És encertat l’ús de diferents enfocaments, ja que proporcionen dinamisme i dramatisme al conjunt.
El resultat global és discret i el motiu rau en la mateixa història: té un interès escàs, tot i la reflexió sobre la tenacitat que se’n deriva. Si l’autora en surt airosa és, precisament, per la seva capacitat com a narradora.