Les formigues s’han refredat.

Fa dies que la terra tremola i això preocupa tothom. Però l’àvia de l’Anna en sap la causa: la culpa és de les formigues, que s’han refredat. L’Anna, però, no ho acaba d’entendre. Aquest plantejament senzill és la base de la història. El neguit de l’Anna no es resoldrà fins que l’àvia li expliqui què tenen a veure els terratrèmols i les formigues: resulta que quan una formiga es refreda li encomana a la del davant i aquesta a la següent. I quan un es refreda, què fa? Esternuda! I ja tenim les entranyes de la terra revoltades. La idea és bona i amb possibilitats. Llàstima que no s’exploti més i que la història es limiti a allargar el dubte de l’Anna fins al final, quan l’àvia explica la seva teoria. Tot i això, l’autora demostra tenir un gran domini del llenguatge i una prosa fluida, i crea uns bons diàlegs entre àvia i néta.
En aquest conte el dibuix té un gran pes: totes les pàgines estan profusament il·lustrades amb l’estil meticulós i realista d’Isaac Bosch, que crea uns escenaris molt ben ambientats.