Les galetes del Saló de Te Continental.

Premi El Vaixell de Vapor 2007
Una fotografia que veuen plegats la Beatriu i el seu avi en una exposició sobre la guerra civil obre la porta dels records de l’avi. Fonalleras se serveix de la relació entre l’avi i la néta per mostrar-nos certs aspectes de la guerra, com ara com van viure-la les criatures, però sobretot per mostrar-nos una manera i un ritme de viure que s’acaba amb la seva generació.
Cada dimarts i dijous l’avi va amb la néta al Saló de Te Continental (establiments dels quals s’ha perdut l’essència) a menjar galetes, unes galetes amb la forma d’alguna lletra. Cada lletra obre una història. Hi ha temps per a tot, per assaborir lentament la galeta i per sentir i comentar la història.
No som davant d’una novel·la d’aventures trepidant, ni d’un argument d’intriga intensa, sinó de la crònica d’un temps, d’una manera de viure les relacions i d’entendre el món.
El llibre està molt ben escrit i seqüenciat, amb fragments curts que conviden a iniciar el següent, ja que mai no en quedes enfarfegat. Malgrat la falta de tripijocs argumentals, no es pot parlar de lentitud. És elegant i còmode com el Saló de Te Continental.