Les llàgrimes de l’assassí

A Anne-Laure Bondoux (Bois-Colombes, França, 1971) ja la vam poder llegir en novel·les de tanta anomenada com Temps de miracles o La tribu, totes dues molt ben valorades per la crítica. Ara Baula recupera una obra d’aquesta autora publicada el 2005, de la qual ja se n’ha editat fins i tot una versió en còmic. Bondoux, amb més de vint obres a l’esquena i traduccions a més de vint llen-gües, s’està convertint en una de les escriptores franceses per a joves de més renom. En aquesta novel·la, amb una prosa que en moments em recorda la poesia de Neruda o la prosa de Jean Giono i el seu famós L’home que plantava arbres, ens submergeix en una història on el paisatge és un protagonista més de l’obra. És a la Patagònia xilena, on el vent i el fred hi són sempre presents, on el pobre Paolo ha de conviure amb l’assassí dels seus pares, l’Àngel Alegría. La relació entre tots dos és tensa, però no mancada d’estimació per la manca de pares de l’un i de família de l’altre. Una novel·la tendra fins a l’infinit, com els horitzons que envolten el pobre paisatge que els abraça.