Les meravelles

Les meravelles ja és el sisè còmic que la vigatana Marta Cunill ha editat amb Bang. L’autora, responsable del text i les il·lustracions, escenifica un al·legat ecologista en un món apocalíptic que s’està quedant sense vegetació per culpa d’uns líders polítics que prioritzen l’economia per davant de la supervivència del planeta. Per fortuna, uns petits éssers màgics aconseguiran aturar la maldat dels poderosos i recuperar la vida vegetal de la Terra amb l’ajuda dels nens, que encara no s’han vist arrossegats al costat fosc.

Amb un llenguatge visual potent fruit de la formació de Cunill en l’àmbit cinematogràfic, les vinyetes juguen amb les diferents composicions i plans, així com amb el contrast entre ple i buit. Des de la coberta i les mateixes guardes, l’anterior dedicada al món apocalíptic abrasador i la posterior a l’esperançadora pluja, es posa de manifest la cura que Cunill té del vessant gràfic de la seva obra. Els colors, amb un vermell i blau predominants que transmeten l’antagonisme entre els dos mons, el bondadós i el malvat, emplenen l’interior dels contorns amb el característic estil de l’autora, fet a partir d’incomptables traços curts repetits. És destacable també l’expressivitat dels personatges malgrat les formes senzilles i arrodonides, així com la tipografia manuscrita, que lliga amb la il·lustració i s’acosta al traç infantil.

La resta del còmic no està del tot a l’altura del treball gràfic. Partim d’una situació global catastròfica que se soluciona gràcies a la intervenció dels petits follets i les seves meravelles, les llavors que s’autogestionen per convertir-se en plançons i arbres formosos. Les meravelles fan honor al seu nom i posen fi a la contaminació, permeten el retorn de la pluja i mantenen els soldats a ratlla. Potser el meu cinisme adult em cega, però si els humans poderosos eren tan i tan dolents, podem creure en una resolució tan i tan feliç? El text tot sovint peca de recórrer als tòpics i el maniqueisme, i li hauria anat bé tirar més d’el·lipsi: no cal dir-ho tot per mitjà de les bafarades.

Tot i aquests aspectes negatius, la qualitat de la materialitat gairebé els compensa i fa de Les meravelles una bona opció per a mainada una mica entrenada en la lectura del llenguatge visual.