Les paraules ferides

Ara per ara aquesta és la darrera novel·la de Sierra i Fabra dirigida a un públic juvenil, i una de les més destacables dins de la seva producció. Ambientada en un país inespecífic d’orient, en una època també poc detallada que tant podria ser avui com ahir, i amb noms de sonoritat xinesa, la narració es podria emparentar fàcilment amb Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie, ja que desvetlla el mateix tipus de sensibilitat emocional en el lector.

L’argument se centra en els canvis experimentats pel jove soldat protagonista, destinat a un camp de càstig, on hi haurà d’exercir el càrrec de censor de la correspondència dels presoners i les seves famílies.  I són especialment les cartes d’un d’aquests presos les que motivaran els interrogants, els sentiments, les accions i les reaccions del jove Li Huan.

Sierra i Fabra manté en aquesta novel·la les característiques essencials del conjunt de la seva obra: una prosa fluida, una encertada posada en escena, una trama descabdellada amb concisió, la tria d’uns pocs personatges que tensen els fils de l’acció, i una crida constant a les emocions afectives del lector, que aquí, potser pel seu marc exòtic, s’apropa més al lirisme que al sentimentalisme. Per això creiem que es tracta d’una obra més madura i continguda que en altres ocasions, on la tria dels mots i el desenvolupament del ritme i de l’estructura narrativa han estat sospesats acuradament, amb un resultat més que satisfactori.