Les veus del camp

L’any 2022 es va publicar el llibre de poesia Les veus del bosc. La protagonista és la Martina, una nena que s’endinsa al bosc entre animals i arbres. Dos anys més tard es publica Les veus del camp, la segona part de la història, on la protagonista es trasllada a viure amb la seva família a una casa enmig del camp.

Les veus del camp comença amb una veu en tercera persona que narra la nova vida de la Martina, així com la seva intenció d’observar els camps i els fruiters amb l’ajuda de la seva lupa i d’uns prismàtics que li van portar els Reis de l’Orient.

A través dels ulls de la Martina ens apropem de manera poètica al nesprer i la puput, l’esbarzer i el pit-roig, l’ametller i l’abellerol… tot un recorregut a través de setze poemes que ens permeten endinsar-nos al camp i a les seves veus. Els poemes són sobretot descriptius i permeten al lector conèixer la flora i la fauna del camp. L’autora, María José Domènech, recorre al vers rimat i a figures retòriques com la personificació, tot i que és una llàstima que, quan en un poema fa ús de l’al·literació, es remarqui en el text de manera evident i es prescindeixi de la subtilesa. El to dels poemes ens pot recordar aquells versos de la nostra infantesa que parlaven de la natura, els animals, les flors…

La història acaba quan la Martina arriba a casa i omple el rebost de diferents productes: els diversos fruits i plantes que ha anat collint de cada temporada seguint la seva tradició familiar.

El format del volum és en cartoné, ple de colors, i amb unes il·lustracions realistes fetes per Isabel Fabregat que ocupen la doble pàgina i que acompanyen el text. Tot i que els poemes no estan separats per capítols, a l’índex els trobem dividits en quatre blocs, un per cada estació de l’any.

Poesia