Les veus protectores.

A través del diari que escriu una indígena adolescent que fuig de Guatemala per salvar la vida, coneixem les matances que han comès els paramilitars en el seu poblet. La novel·la manté el to de dolor necessari davant la tragèdia sense caure en sentimentalismes i presenta una jove que dubta, que sent por, que sofreix, però que hi vol sobreviure. Tampoc no incorre en maniqueismes: els indígenes són generosos, comparteixen terra i aliments, però també hi ha alcohòlics i delators; els blancs, especuladors i assassins, i d’altres, metges i gent solidària i de bon cor. A mesura que la protagonista relata els fets amb un suspens ben dosificat, ens mostra que, a pesar d’habitar un món regit per creences i costums diferents dels occidentals, el fons dels individus no és tan distint: sentiments d’amor, odi, cobdícia, alegria i caducitat. Una obra commovedora i versemblant.