L’escala d’en Pinxo.

El Pinxo és un ratolí que es deleix per arribar a una pinya plena de pinyons. Demana ajut al senglar, al conill i al teixó, però estan ocupats. Caldrà l’autoritat de la guineu perquè tots col·laborin a fer una escala per arribar a la pinya i poder compartir els seus deliciosos fruits.
Un conte senzill sobre la solidaritat i el goig de compartir, amb poques frases, però tendres i ben triades.
Les il·lustracions són magnífiques, tant per les formes com per la composició de les figures en el conjunt de la pàgina i per la gamma de colors, vistosa i càlida.
Només un però: l’argument. La història d’uns animals que s’enfilen un sobre l’altre per assolir un objectiu té un famós precedent en Els músics de Bremen. Però no és sols això —els referents a les rondalles són habituals en la literatura infantil—, el fet és que l’argument és gairebé idèntic al de l’àlbum Tastem la lluna? de Michael Grejniec, molt divulgat els últims anys i gairebé present a totes les escoles i biblioteques. Dues històries massa semblants, amb els mateixos valors i per a la mateixa franja d’edat.
Punt i a part mereix la magnífica documentació sobre la vida dels ratolins, precisa i entenedora, tot i que sembla per a lectors més grans. L’edició, molt acurada.