L’escola Estrambota.

L’escola Estrambota explota el tòpics literaris del món a l’inrevés: una escola on cal fer tot allò que és prohibit a les altres: embrutar-se, no fer els deures… El relat es construeix amb una succes-sió d’escenes trepidants, plàstiques i dinàmiques, amb omnipresència de diàleg i uns personatges esquemàtics, fregant l’absurd o el clown. Aquests ingredients el fan un llibre adequat per fer-ne una versió teatral en una línia que anomenaríem «esperpèntica infantil». Els actors s’hi lluirien i un escenògraf hàbil podria fer filigranes amb les idees que s’hi vessen, cosa que no ha acabat de fer l’il·lustrador.
Mentre arriba aquest moment, hem de dir que totes aquestes escenes tan delirants acaben atabalant el lector adult, que hi percep massa acumulació de gags. En conseqüència, el fil argumental queda una mica confús i també el missatge que s’hi vehicula. Però podria ser que els lectors infantils no compartissin les nostres objeccions i trobessin el llibre ben boig i divertit.