L’escola secreta.

Quant al desenvolupament de L’escola secreta —una novel·la d’intriga en la qual el jove protagonista es veu embolicat amb la lluita d’un grapat de gent per una herència milionària— hi ha poc a discutir. Tan sols l’excés en alguns moments de descripció dels espais i dels personatges, però el ritme és correcte i les expectatives, que l’autor sap crear, interessants. El més qüestionable és la versemblança dels fets, especialment en el moment en el qual comença l’embolic principal. El protagonista assisteix a un possible assassinat i veu un seguit de moviments sospitosos al voltant del mort, i en cap moment el fil de la policia s’estiba ni apareix. El protagonista es guarda la informació i tan sols prefereix confiar-la a la seva tia i a un advocat amic. Com en moltes històries en les quals els joves protagonistes es converteixen en investigadors, hi ha certs moments que la seva credibilitat trontolla, i en aquest cas, ho fa en alguns de molt concrets, però es veu ben clar que el lector es mantindrà atent fins al desenllaç d’aquest cas, la troca del qual s’embolica a cor què vols.