L’escrivent de làpides.

Dins la llarga trajectòria d’Olga Xirinacs, amb més de cinquanta obres publicades, hi ha poesia, narrativa, assaig… de gran qualitat literària. Però a L’escrivent de làpides el fil que les embasta és de llana basta i no d’or.
La història de creixement personal d’en Jonàs, un estudiant d’art que aplica el seus dots d’artista fent lletres damunt del marbre de làpides de cementiri, s’embolica amb algunes de secundàries plenes de misteri que igual que s’inflen es desinflen. I així com les idees que les han generat són molt bones, el desenvolupament es queda a mig camí. I això fa perdre joc a la columna vertebral que hauria de sustentar la novel·la. Una història que, com la llana basta, s’hauria de tornar a cardar i tramar, perquè la matèria primera és de molt bona qualitat.