L’esparver

Al nord de Tunísia tenen l’antic costum de caçar els esparvers que a la primavera migren cap a Europa per ensinistrar-los i, després d’unes setmanes, deixar-los anar perquè continuïn el seu viatge. En Maruan, el protagonista, participarà per primera vegada en aquesta tradició de la mà del seu oncle. Ens trobem davant d’un text ben escrit, malgrat que l’argument té poc de novel·la d’aventures; la trama és mínima perquè l’autora realment pretén explicar com viu una cultura diferent de la dels lectors, nar-rant-ho des de la perspectiva del nen que comença a ser adult. En la història s’intercalen de manera força fluïda la descripció de la cacera pròpiament dita, la vida de Maruan i notes històriques sobre la zona que ens porten a l’antiga Cartago. Tortajada reprèn un cop més alguns dels temes recurrents en les seves obres, com són la descripció d’altres cultures i la seva preocupació pel fràgil equilibri de la natura. Potser l’abundància d’il·lustracions i el to que tenen poden donar a entendre que és una novel-la per a un lector més jove, quan en realitat el que s’hi explica i com s’explica requereix una mínima competència lectora.