L’espera

Si hagués de posar títol a aquesta crítica, seria aquest: «L’espera, de Kevin Henkes, o l’exercici de la delicadesa».

Kevin Henkes és un escriptor i il·lustrador ja conegut per tots nosaltres. Editorials com Cadí-Everest i, ara, Joventut han editat algunes de les seves reconegudes obres.

Cal dir, en primer lloc, que aquest àlbum va formar part de les llistes d’Honor de la Medalla Caldecott i del Premi Theodor Seuss Geisel l’any 2016. Tots dos són importants guardons que atorga l’ALA, l’Associació de Biblioteques Americanes.

L’obra comença amb una declaració que deixa l’argument en suspens: «Eren cinc en total. I tots esperaven alguna cosa…». És a partir d’aquest moment inquietant que la història es va desgranant, de mica en mica. Els protagonistes esperen alguna cosa concreta rere un finestral. I el lector viu cada moment especial d’aquest temps que passa. Al cap i a la fi, la lectura és també una espera.

Com a obra d’autor que és, l’àlbum està sàviament compaginat, i conjuga amb mestratge les diferents combinacions: del detall a les diferents escenes de conjunt; dels desigs de cada personatge al gaudi o la inquietud de tots plegats; de les figures d’esquena que miren i veuen rere la finestra, a les encertades expressions tan senzilles i minimalistes. I al bell mig del llibre, ja no calen les paraules. Només espera i ho veuràs!

Els tons pastís de les il·lustracions i el text, concís i poètic, juguen a favor d’aquest delicat i preciosista àlbum il·lustrat.