L’esperit del Cabanyal

En Guillem viu a Madrid des que els seus pares van traslladar-s’hi des del Cabanyal, un barri mariner de València. L’estiu següent, mentre passa uns dies amb els avis al Cabanyal, en Guillem s’assabenta que un projecte urbanístic amenaça de fer desaparèixer part del barri, inclosa la casa familiar.

L’oportunitat de salvar la zona d’aquesta catàstrofe sorgeix durant una incursió amb els seus amics Empar i Nicolai a la Pensió Colón, un casalot abandonat on habita l’esperit del Cabanyal. És precisament aquest esperit qui tria en Guillem per a aquesta missió, i ho fa perquè sap que és un noi sensible, capaç de copsar coses que els seus amics passen per alt.

Escrit en valencià i narrat en primera persona per en Guillem, el text té l’atractiu d’apropar el lector a un problema que es podria traslladar a molts altres espais que lluiten per escapar de l’enderroc especulatiu. Hi ha per part de l’autora aquesta voluntat reivindicativa, però també la de parlar als infants de com són d’essencials els llocs on s’ha crescut i dels quals es forma part, de les injustícies, de les relacions amb els avis, de la necessitat d’estimar-se un mateix i, sobretot, de valors.

Per desenvolupar aquestes idees, Sanchis immergeix el protagonista en una aventura que el fa viatjar cap al passat i relacionar-se amb personatges com Sorolla o Blasco Ibáñez. Es percep el seu esforç per descriure el Cabanyal d’aquell principi de segle XX, però l’encaix de tots els elements en la trama és forçat i la narració, en alguns moments, un pèl confusa.

Mondría, per la seva part, crea unes il·lustracions d’estil línia clara, amb figures i objectes ben delimitats, inserits en plans senzills i amb unes perspectives molt reeixides que remeten a Hergé.

Al web de l’editorial trobareu un document amb diverses propostes didàctiques.