L’estrany cas del detectiu Arsène Lutin

«No arribareu mai enlloc», sentencien els pares de la Marta i en Víctor. Els nois, cansats de repetir vacances a París, no volen o no saben apreciar l’encant de la ciutat i prefereixen connectar-se a les xarxes socials. Malgrat tot, l’inesperat i inexplicable segrest dels pares fa que s’hagin d’espavilar (i de quina manera!) amb l’extravagant col·laboració d’Arsène Lutin, un carismàtic detectiu.

La trama entreté, té un ritme frenètic i uns personatges ben delineats on destaca de manera especial Lutin (en francès, «follet»), inspirat deliberadament en l’exitós Lupin literari (del qual s’ha fet també una sèrie de televisió). «El taxi avançava a una velocitat de vertigen pels carrers buits de París, derrapant a cada cantonada, amb un taxista cofat amb un enorme turbant carmesí que escoltava un CD de música pakistanesa. Allò era de bojos.»

El desenllaç presenta una doble sorpresa ben reeixida. El que desmereix una mica el conjunt és el recurs a algun tòpic (potser també buscat): la Marta és la Pensadora, en Víctor és l’Executor i la portada, ça va de soi, ha de presentar la torre Eiffel. Malgrat tot, la novel·la traspua savoir faire, dinamisme i referències literàries, cinèfiles, musicals… que conviden a anar-les a buscar.