L’estranya que habita els meus somnis

Lourdes Boïgues ens ofereix una obra amb els trets clàssics característics de les històries de terror sobrenatural: un passat escabrós, uns personatges que amaguen dolorosos secrets, els records de vides anteriors, uns protagonistes impel·lits a descobrir el misteri al qual es veuen arrossegats de manera implacable… En conjunt, una trama previsible per als lectors que prèviament han llegit clàssics com Poe, Lovecraft o King, en versió més light i amanida amb històries d’amor adolescent; la curiositat i la inquietud que suscita la novel·la, on l’al·licient principal és arribar al final per descobrir l’origen del misteri, pot resultar entretinguda per als joves lectors i funcionarà com a trampolí a obres més canòniques del gènere.

El ritme és una mica lent; el llenguatge emprat és força adient per al tipus de públic al qual s’adreça. Els personatges, amb un comportament una mica infantil per cursar quart d’ESO, presenten relacions (amb progenitors, professors i entre ells) que de vegades poden ser poc versemblants. Com a admiradora dels personatges complexos i únics, el desenvolupament més exhaustiu dels protagonistes, més enllà dels estereotips (el «friki», la «dura», la «pija bona» i les «pijes dolentes»…), hauria ajudat a fer més completa una obra que està molt basada en la trama, i on –seguint la tendència actual en moltes novel·les juvenils– els protagonistes estan una mica desdibuixats. Com que hi ha lectors que valoren la trama per sobre de la construcció de personatges, en aquest sentit la novel·la tindrà el seu públic.

Amb relació als aspectes gràfics, el disseny de coberta potser no ha estat el més encertat. La maquetació de la novel·la és correcta, tot i que manca espai entre paràgrafs.

Podeu llegir les primeres planes del llibre al blog de l’editorial.